LÍNIES TEMÀTIQUES

La cultura popular i l'ensenyament

La departamentalització del coneixement, així com la canonització dels objectes d'estudi de disciplines consagrades, no han facilitat precisament la integració de la cultura 'popular' dins el sistema educatiu, almenys a l’Estat espanyol. En l'àmbit anglosaxó, figures com Raymond Williams o Stuart Hall han criticat la tradicional divisió entre els termes 'Cultura' i 'cultura popular', insistint que la cultura és quelcom infinitament més complex que el cànon literari.

■    Enfocaments metodològics que potenciïn l'ús de la cultura popular com a eina pedagògica

■    'Cultura' versus 'cultura': perpetuació del binomi a la societat, deconstrucció a les aules?

■    Els estudis culturals: el seu lloc en el sistema educatiu i acadèmic

■    Reformes educatives i cultura popular

La cultura popular a l'era de la globalització: identitats locals

La societat globalitzada suposa un important desafiament a la cultura popular, ja que la seva tendència homogeneïtzant posa en perill la supervivència de la diversitat cultural del planeta. Tanmateix, les tensions entre el global i el local posen de manifest la gran paradoxa de la globalització, ja que els seus mecanismes actuen en detriment de les cultures i identitats locals alhora que n’afavoreixen la difusió. En el segle XXI assistim a una presència creixent de veus que reivindiquen el paper de les identitats locals i de la cultura popular a la societat, que s'uneixen a les reivindicacions dels moviments antiglobalització. Seran benvingudes les contribucions relacionades, entre d'altres, amb els aspectes següents :

■    Efectes de la globalització en la cultura popular

■    Manifestacions de la cultura popular en els medis audiovisuals

■    La reivindicació de cultures i identitats locals en el segle XXI

■    Les noves formes de cultura popular en la societat globalitzada

■    Gènesi, desenvolupament i adaptació local dels moviments 'slow'

Marcs teòrics per a l'estudi de la cultura popular

La divisió entre 'Cultura' i 'cultura', articulada i perpetuada pels principals corrents teòrics tradicionals, va originar la creació d'una jerarquia de coneixement que fins fa poc excloïa dels seus camps d'estudi les manifestacions culturals populars. En les últimes dècades i amb la proliferació de les teories postestructuralistes, hem assistit a la incorporació dels aspectes més populars i tradicionalment injuriats de la cultura com a materials d'estudi dignes, mentre que hem presenciat com diferents marcs teòrics els han anat incorporant als seus projectes ideològics i polítics. En relació amb això serien ben rebudes les aportacions vinculades amb:

■    Visions postestructuralistes, postmodernes i postcolonials de la cultura popular

■    Articulacions teòriques de la cultura. Principals veus i debats crítics

■    Teoria/teories i pràctica/pràctiques culturals

Minories/multiculturalismes: la deconstrucció de la cultura popular

Segons la terminologia d’Spivak, els grups subalterns donen lloc a identitats, i consegüentment a expressions culturals, que es basteixen en gran mesura entorn del que Hall i Jefferson anomenaren aleshores una 'doble articulació', que rep el  seu sentit primordial quant a la seva oposició als valors de la cultura hegemònica dominant, fonamentalment des del que tradicionalment s'ha denominat la 'cultura popular'. Amb l'ànim de desenvolupar aquest interessant camp d'estudi, seran benvingudes les contribucions relacionades, entre d'altres, amb els aspectes següents:

■    Apropiació, subversió, deconstrucció a la cultura popular

■    Representació del subjecte subaltern a la cultura popular

■    El subjecte subaltern i el consum de la cultura popular

■    Efectes del multiculturalisme a la cultura hegemònica

Llengua i cultura popular

Des de fa unes dècades estam presenciant una situació de reduccionisme des del punt de vista lingüístic i cultural, pel fet d’afavorir la consolidació d'una llengua que s'assenyala com a global, sense valorar massa la riquesa que suposa la diversitat. En plena era d'internacionalització i globalització, la societat dominant pressiona per simplificar elements del patrimoni cultural, tot ignorant la varietat lingüística i cultural i sense mostrar alarma per la seva infravaloració i fins i tot desaparició, la qual cosa significaria la pèrdua irremeiable d'un llegat insubstituïble. Per tot això seran ben rebudes totes les contribucions que tractin algun dels aspectes següents:

■    Moviments de revitalització i defensa de llengües i cultures minoritzades, així com de varietats lingüístiques no estandarditzades

■    Fabricació de llenguatges (o subllenguatges) en la reivindicació de cultures i identitats

■    Situacions de contacte de llengües

Turisme i cultura popular

Els nous models econòmics de fi del segle XX produïren la caiguda del sector secundari i l'apogeu del terciari. Més en concret, el turisme ha experimentat un creixement sense precedents i ha esdevingut el veritable motor econòmic d'un gran nombre de països, entre els quals figura sens dubte l’Estat espanyol. No debades el turisme és un dels sectors que més ràpidament han crescut en les últimes dècades, per convertir-se, a parer de Colin Hall i John Jenkins, en la més gran  indústria del món.

■    La representació de la identitat cultural en la promoció turística: estereotipatge, exotització, alteritat

■    El turisme i les comunitats en contacte: evolució i transformació de la cultura popular

■    Impacte del turisme en el visitant: la narrativa de viatges