Durant les dues primeres dècades del segle XX, la societat catalana va dotar-se d'una sèrie d'infraestructures que compartien l'objectiu comú de modernitzar el país en diversos àmbits. El discurs a partir del qual es bastiren aquestes iniciatives s'articulava al voltant del noucentisme, que donà a la literatura un paper central. La rellevància de la tasca traductora d'alguns escriptors de referència -Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba- ha estat sovint assenyalada. A l’hora de difondre obres estrangeres en català, però, el paper d’empreses editores, de crítics literaris i de publicacions periòdiques va ser determinant. En aquesta comunicació ens centrarem en la publicació literària de referència del noucentisme, La Revista, per veure les implicacions que va tenir la recepció d’alguns dels autors estrangers més representatius de l’escena europea en el context d’arribada. Des de les planes d'aquest periòdic, la tasca de mediació cultural d’alguns col•laboradors, com ara Joaquim Folguera o Alexandre Plana, va ser una aportació decisiva a la voluntat d'europeïtzació de la cultura i la societat catalanes en els anys previs a la recuperació de les seves institucions de govern.

Josep Sanz Datzira És llicenciat en Filologia Catalana per la UAB i màster en Études Romanes per la Université de la Sorbonne, d’on ha estat professor d’estudis catalans (2010-2012). Ha ensenyat llengua i literatura catalanes i traducció a la Universitat de Toulouse-Jean Jaurès (2013-2014). Ha publicat ressenyes de literatura actual i articles a L’Avenç, Els Marges, Revista de Catalunya i Revista de Girona entre d’altres. Actualment és investigador en formació al Departament de Traducció i d’Interpretació de la UAB.